ESCALES INTERMINABLES, PUJAR, BAIXAR I "CLAMUEJAR"

DIMARTS, 17 DE MARÇ DE 2009

Açò és l'habitació de l'alberg. Cada matí les mestres ens venien a despertar. Aquí ens van sorprendre fent una foto! Na Cloe, na Coloma, na Marta i na Raquel encara estaven mig dormides.

Aquesta és la nostra arribada a la Cerdanya Francesa. Esteim esperant el trenet groc que ens durà fins a Vilafranca de Comflent i alguns de noltros hem estrenat els expedients!!! A la fi hem pogut veure la neu de més a prop i feia molt de fred.

Ja hem arribat a Vilafranca de Comflent i hem decidit pujar a un castell...
Després de pujar una costa molt llarga vam arribar al Castell de Liberia.

El castell era molt polit. Estava ple de túnels que a alguns li recordaven "el internado".

Alguns van arribar a dalt sense cap problema. Estaven frescos com a roses... Mentres que n'hi havia altres que estàvem rebentats... A més a més la gran majoria no tenia aigua i en vam haver de comprar... I cada bòtil valia 2'50 euros.. ens va semblar caríssim!!!





Vam anar a dinar al costat de unes coves. Hi havia molts fillets i filletes que no ens va agradar el dinar, però n'hi havia que si.









Al cap vespre vam anar a les aigües termals a relaxar-nos un poc perque esteiem molt cansats. Hi havia molta gent, la piscina era molt petita i feia pudor a ous podrits! Però així hi tot va ser molt guay! i no feia fred encara que darrera hi hagués neu!







Com cada vespre vam fer vetllada, dimarts va tocar a na Coloma, n'Alex G, n'Alex Her, en Bernat, n'Antonio i n'Aina. Tots vam riure molt ja que vam fer coses molt divertides.






Vam fer un joc de preguntes i a qui guanyés li donavem menys caramels, als segons més i als darrers més que als altres.